Voluntaris de Càritas, portadors d’esperança

• Quant temps fa que ets voluntària de Càritas?

Sóc voluntària de Càritas Interparroquial de Cervera des dels anys vuitanta. Exactament no recordo la data concreta, però sí que fa una colla d’anys.

• Què és el que et va motivar a formar part de Càritas?

Hi té a veure un fet de la meva infantesa. Quant tenia 8 anys i vivia a Sant Pere Sallavinera a casa de la meva tieta, en el trajecte entre la casa i el poble, hi havia una petita estança, sense porta, sense finestra i sense xemeneia amb dos espais  i un jaç de palla a cada un. I casi sempre hi havia gent. Cada dia hi passava pel davant  i em cridava molt l’atenció. Un dia al vespre anàvem amb la tieta li vaig fer la pregunta: “Per què hi ha pobres, tieta?” Ella, mentre caminàvem, em va explicar que hi havia hagut una guerra, que havia mort molta gent i molta s’havia quedat sense res.  La següent pregunta va ser: “I per què hi ha guerres, tieta?”  Passa que la gent es baralla i per això hi ha guerres. No satisfeta, encara vaig preguntar: “I per què es barallen, tieta?  Ella va parar de caminar i, girant-se de cara cap a mi, em va dir: “I tu,  que no et baralles amb els teus germans?” Ja no vaig preguntar res més i vàrem caminar en silenci fins a la casa. Però un interrogant es va obrir en el meu interior. Uns anys més tard, em van proposar de treballar a Càritas. i  la motivació ja la tenia. 

• Sempre has estat al mateix programa o has anat canviant?

Durant tots aquests anys he fet el que ha convingut, però he de dir que és en el programa dels sense sostre on més he treballat.

• En què consisteix la teva tasca com a voluntària? I què t’aporta ?

Actualment col·laboro a la botiga de roba els divendres al matí i  en tasques puntuals, com és  la preparació de la tómbola. També formo part de la junta de Càritas Diocesana i de la Fundació Xavier Paules. La tasca com a voluntària de Càritas  m’ha portat  el coneixement de les meves febleses i limitacions, però també el coratge de continuar treballant amb alegria.

• Què és el que més t’agrada de ser voluntària?

M’agrada la gratuïtat i em fa feliç; m’agrada compartir amb la gent i em fa feliç;   m’agrada poder ajudar i em fa feliç.

• I com animaries les altres persones a fer voluntariat?

Que si tenen un interrogant obert en el seu interior,  que no s’ho pensin més  i endavant. És gratificant i alhora contribuïm, aportant el nostre granet de sorra, en un món millor.